[13-05-25] VILLA BORGUESE (V)

“HABEMUS PAPAM”: LLEÓ XIV

Amics i amigues pelegrins, ja tenim Papa. Donem gràcies a Déu. Aquest és el primer article del Jubileu 2025 que publiquem al nostre Bisbat de Lleida amb el nou rostre de Lleó XIV. Preguem per ell i demanem a l’Esperit Sant que l’inspiri i l’il·lumini en totes i cadascuna de les seves decisions.

LA SENSUAL MARIE-PAULINE BONAPARTE, LA VENUS VICTRIX DEL SEGLE XIX, ATRAPADA PER A SEMPRE EN UN SUBLIM I EVANESCENT MARBRE CICELLAT PER ANTONIO CANOVA

Benvolguts pelegrins, ja amb el nou Papa Lleó XIV, aquesta setmana acabem amb la Villa Borghese, i ho faig amb una obra mestra. Pagana, és cert, però mestra. I descobrirem que la mestria de l’escultor Canova pot més que el paganisme sensual del tema representat.

ANTONIO CANOVA (1757-1822) HEREU DEL GREC FÍDIES (S. V aC) I GRAN SUCCESSOR DE BERNINI

Nascut a Venècia, aviat es va enamorar de Grècia i Roma, i de seguit va fer pròpies les teories artístiques neoclàssiques de "noble simplicitat" i "tranquil·la grandesa" proclamades pel gran historiador de l’art alemany Winckelmann (s. XVIII). Antonio Canova treballà sempre pels més grans: papes, sobirans, emperadors i prínceps d'arreu del món. Va aconseguir modelar el marbre amb una plasticitat infinita, amb una lleugeresa exquisida. Divinitzava les seves figures. A Roma va aconseguir les seues obres més belles: “Eros i Psique”, “Les tres Gràcies”, la nostra “Venus Victrix” i moltes més. Fou, de debò, el més digne successor de Bernini.

EL TRIOMF DE LA BELLESA

Al capdavall, i com dèiem a l’inic d’aquest escrit, sempre guanya la Bellesa, perquè aquesta, encara que representi un tema, diguem-ne, un xic mundà, és un reflex de la Bellesa que ve de Déu. Doncs bé, amb aquesta premissa anem a gaudir de la bellíssima Venus Victrix (Venus Victoriosa), obra en un marbre de Carrara impol·lut que va realitzar el 1805 el adés citat Antonio Canova (1757-1822). En realitat, és un formidable retrat de Paolina Bonaparte (o Marie-Pauline Bonaparte), germana de Napoleó Bonaparte, casada en segones núpcies, el 1803, amb Camilo Borghese, Príncep de Sulmona i de Rossano, i també, a partir de 1804, Príncep de l'Imperi Francès.

UNA ESCULTURA DE CONTORNS SINUOSOS

En aquesta refinada, dúctil i transparent obra, Paolina es va atrevir a posar completament nua i, certament, això va sacsejar els principis morals recatats de la societat romana i europea d'aquella època. Quin atreviment! Paolina apareix recolzada en un divà elegant o “chaise longue” (cadira llarga en forma de L) d'inqüestionable regust neoclàssic. A la mà esquerra sosté una dúctil i temptadora poma que evoca l'acalorada diputa que hi va haver entre les tres deesses més belles de l'Antiguitat grega (Hera, la Juno llatina; Palas Atenea, la Minerva llatina; i Afrodita, la Venus llatina o romana). Al final, actuant d'imparcial jutge el bellíssim príncep troià, Paris (el famós “Judici de Paris”), es va dictaminar que la més bella de les tres deesses era Afrodita (la Venus romana), amb qui sens dubte va pretendre identificar-se Paolina Bonaparte.

PAOLINA, LA MÉS BELLA DEL MÓN

Sí, la vanitosa Paolina pretenia ser, en el seu temps, la dona més bella i atractiva del món. Per això, Canova, un dels millors escultors d’aquell temps, es va esmerçar tant com va poder per assolir les pretensions de Paolina.

UNA ESCULTURA EXCEPCIONAL

En realitat, tots els detalls d'aquesta sorprenent i seductora obra són únics: els suaus i vaporosos plecs del llençol, la tènue flexió del tors, els femenins dits dels peus i de les seves mans estilitzades o, per exemple, les subtils marques cotonoses o de cotó-en-pèl que observem al matalàs produïdes pel pes mesurat d'aquesta excepcional model. És, sens dubte, una de les obres mestres de l'escultura mundial neoclàssica. Tanmateix, l'agost del 2020, un turista austríac es va tombar de forma indeguda al costat de Paolina, trencant-li dos dits del seu suau peu dret; fou una autèntica bretolada. Afortunadament, l'obra s'exposa novament impecable després de la seva acurada restauració.

UNA PAOLINA NOVELADA

Deixeu-me que us digui, finalment, que aquesta Paolina va inspirar una famosa novel·la del català Terenci Moix (1942-2003) titulada Venus Bonaparte (1994). Aquí, a través de la brillant prosa de Moix, es percep com va poder ser, de debò, l'aclaparadora i atraient personalitat de Paolina Bonaparte.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Antonio Canova, Venus Victrix (Venus Victoriosa; Marie-Pauline Bonaparte), detall, marbre, 1805, Villa Borghese, Roma.