[27-05-25] FONTANA DI TREVI (II)

LA PERMANENT OMBRA DE BERNINI

Com dèiem la setmana passada, tot i que Bernini no va realitzar ni una sola figura en aquesta preciosa i escenogràfica Fontana di Trevi, pertot arreu s'ensuma el seu poderós influx. És a dir, sense la lliçó de Gian Lorenzo Bernini a la Fontana dei Quattro Fiumi (Font dels Quatre Rius), situada no gaire lluny de Trevi, a la Piazza Navona, de la qual parlarem més endavant, no podríem entendre la portentosa Fontana di Trevi, que a la seva bassa conté més de 300.000 litres d’aigua i que fa 49 m d’ample per 26 m d’alçada. És Patrimoni de la Humanitat des de 1985.

COM FOU LA VERSIÓ DEFINITIVA DE NICOLA SALVI

Al final, però, el romà Nicola Salvi (1697-1751), un gran mestre, va aconseguir aquí una feliç fusió entre arquitectura, escultura i escenografia aquàtica (molt propi de l'estètica barroca), aprofitant el costat menor (gairebé 40 metres d'imponent llenç murari) del preexistent Palau dels ducs de Poli, sobre el qual va adossar la font, perfectament ritmada per quatre grans columnes centrals (aquestes sempre són rodones) d'ordre corinti (esvelt sistema constructiu ideat pels grecs amb els seus agraciats capitells decorats amb fulles d'acant), flanquejades per sis pilastres (aquestes sempre són quadrades o d'aresta viva i adossades a un mur o pilar; mai exemptes), també corínties, tres a cada costat, que uneixen i cohesionen amb encert les dues plantes del palau amb els seus bells finestrals.

UN MUNT DE DETALLS PENSATS AMB CURA

De primer, cal esmentar que les impactants parts geomètriques d’aquest rocós penya-segat van ser sàviament tallades per Giuseppe Poddi, deixeble de Salvi. La part superior d'aquest imponent escenari és com un gran frontó o àtic barroc que recull la inscripció de la fundació de la font per part del papa CLEMENS XII PONT: MAX. AQUAM VIRGINEM...; una inscripció que ens recorda que l'esmentat papa va refer la font i va continuar portant per a Roma aquesta preuada "Aigua Verge", és a dir, una aigua neta, clara i potable. Aquesta part superior apareix coronada per un gegantí escut de la família del papa, la família Corsini, amb la tiara (mitra o birret especial que només pot utilitzar el papa) i les claus de Sant Pere, flanquejat per dues al·legories alades de la "Fama", missatgeres del déu Júpiter (el Zeus grec, pare de tots els déus a l'organigrama de la mitologia clàssica), realitzades per Pietro Benaglia. Les altres quatre figures femenines d'aquest imponent àtic representen la benignitat temporal envers l'aigua de les "Quatre Estacions de l'Any", obres del 1735 fetes per quatre bons deixebles de Salvi: Bernardino Ludovisi (Tardor), Bartolomeo Pincellotti (Hivern), Agostino Corsini (Primavera) i Francesco Queirolo (Estiu). Un últim detall: Si mireu amb atenció a l’extrem superior dret d’aquesta gran pantalla escenogràfica, pocs s’adonen que l’última finestra mai va existir, és postissa, és un lúcid “trompe-l’oeil” o “engany a l'ull” pintat pel deixeble de Salvi, Antonio Catalli el 1737.

UNA FONT ECUMÈNICA

Fixem-nos, a més, que en aquesta font conviuen, s'harmonitzen i conflueixen tota mena de benediccions: les dels déus i ambaixadors de l'Antiguitat (món clàssic), la dels emperadors i generals romans (dirigents pagans), i la del Déu dels cristians representat en la figura del Papa. Tothom conclou que l'aigua és un gran tresor; és riquesa per a “tots” els romans. La Fontana di Trevi, doncs, és una font que vessa acollida, consens i ecumenisme; cada dia accepta i dona la benvinguda a gent de totes les races i creences del món; exhibeix divinitat, però també mostra una desbordant i indeficient bondat, humanitat i riquesa per a tothom; i és una riquesa compartida. La de Trevi és una font vivíssima en què el canviant moviment i colorit de l'aigua brinca, flirteja i s'arremolina amb gràcia i desimboltura entre roques multiformes tallades de travertí porós, i entre milers de petites monedes ecumèniques de múltiples mides i valors.

LA FONT DELS POBRES DE ROMA

Cada dia, i compte amb aquesta elevada xifra, en aquesta font es recullen monedes per valor de més de 3.500 euros (¡més d’un milió i mig d’euros anuals!) que es destinen a Càritas de Roma pels pobres i indigents de Roma; per exemple, per a habilitar refugis de persones sense llar, per construir un menjador social o per a la creació de supermercats per a pobres; a més, trimestralment Càritas informa per escrit a l’Ajuntament de Roma de com es gasten els diners. Són, doncs, monedes benefactores que es llancen a l’aigua de Trevi entre una infinitat de pensaments, somnis i bons desitjos humans que la generosa bondat de l'aigua romana acostuma a fertilitzar i sovint es fan realitat en la ment i el cor de tots els qui la visiten. Diuen que si hom llença una moneda en aquesta gran font (d’esquena a la font i, ¡ull! llençada sempre per damunt de l’espatlla) tornarà a Roma. Si en llences dos, trobaràs un nuvi o núvia de Roma. I si en llences una tercera, cuita i espavila’t, que ja repiquen les campanes del teu casament. Sembla que tot això s’allunya de l’esperit de conversió dels pelegrins d’un Any Sant, però al capdavall aquesta alegria de l’aigua és comuna a tots els humans i pot compartir-se per tothom, creients i no-creients; també pels pelegrins de Lleida i d’arreu que igualment tenen dret a remullar-se i a mostrar les seva sana alegria.

LA FONT DEL ENAMORATS

Pocs en parlen, però al fons de la part dreta inferior, de forma quasi inadvertida, hi ha dos petits brocs d’una insignificant font anomenada la Fonteta dels Enamorats (la “Fontanina degli Innamorati”). Sí, és una aigua silenciosa que raja clara i pura i que enforteix i revifa la unió dels enamorats, tinguin la edat que tinguin. També al fons d’aquesta part dreta hi veiem un gerro batejat com l’As de copes, per les seves formes molt semblants a les del naip homònim.

UN ALTRE POSSIBLE NOM PER AQUESTA FAMOSÍSSIMA FONT

La setmana passada dèiem que el nom de Trevi podia tenir el seu origen en una jove donzella romana, verge, anomenada Trivia. Tanmateix, hi ha qui pensa que atès que la nostra font està situada en un bulliciós i molt concorregut encreuament de tres carrers (“tre vie” en italià), no es descarta que aquest pogués ser també el veritable origen del seu nom: Trevi[e]. Per què no?

UNA FONT DE PELÍCULA

Moltes pel·lícules s’han rodat a la Fontana di Trevi, però reïx La dolce vita dirigida per Federico Fellini el 1960, amb una de les escenes més famoses del cinema italià, en la que la seductora actriu sueca Anita Ekberg es banya de nit a la Fontana i convida a fer el mateix al seu estimat, Marcello Mastroianni. Continuarem la propera setmana.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Nicola Salvi, Fontana di Trevi, de nit, marbre i pedra de travertí romà, 1732-1762, Roma.