[03-06-25] ESGLÉSIA DE SANT IGNASI DE LOIOLA (I)

UNA CONSTRUCCIÓ MAJESTUOSA

Aquest imponent temple dedicat a Sant Ignasi de Loiola (1491-1556) és un edifici immens. Propi de Roma. Més ben dit, a escala romana. Al capdavall, Roma també és això: la ciutat de les més grans i belles esglésies del món; gairebé totes estan concebudes amb unes increïbles proporcions i a escala gegantina. Una gran església, a més, perfectament compenetrada amb la seva singular i molt calculada Piazza di Sant’Ignazio, obra urbana de Filippo Raguzzini el 1727. Raguzzini té un punt de minuciosa creativitat rococó, però mai va perdre de vista les corbes i l’apoteòsica estètica de Borromimi.

LA CAVE DI SAN IGNAZIO

Estimats pelegrins, aquesta vegada no puc estar-me de dir-vos que en aquesta plaça, al núm. 169, hi trobareu la coneguda “Cave di S. Ignazio” on podreu prendre uns magnífics “spaghetti alla carbonara” amb ous, cansalada i formatge romà; o bé el seu saborós xai (“abbacchio”) al forn. I amb bon vi de la casa. De debò, si podeu i sou a Roma a l’estiu, sopeu a l’aire lliure en aquest esplèndid marc. No us n’oblidareu mai. Les nits romanes són úniques, diferents; increïblement reconfortants i plàcides.

UN GRAN TEMPLE, A L'ALÇADA D'UN GRAN BASC UNIVERSAL

La gran Església de Sant Ignasi està dedicada al que sens dubte va ser i continua sent el basc (nascut al País Basc, Espanya) més universal de tota la història, fundador el 1537 de la famosa i culta Companyia de Jesús o ordre dels jesuïtes, el principal lema del qual no va ser combatre en aquest món amb armes bèl·liques (com ho va fer en la seva joventut Sant Ignasi), sinó lluitar, treballar i fer-ho tot, amb esforç i entrega personal, “ad maiorem Dei gloriam” (a major glòria de Déu).

UNA OBRA MESTRA D’ORAZIO GRASSI

L'Església de Sant Ignasi és un espai diàfan d’una sola i molt ampla nau, com succeeix a l’Església del Gesù romana, acabada per Giacomo della Porta a inicis del segle XVII. Es troba, com hem dit, a la Plaça de Sant Ignasi, i encara que no tots la coneixen, no hi ha dubte que val la pena de ser visitada. Tant la seva rotunda façana barroca (atribuïda a l'arquitecte i escultor bolonyès Alessandro Algardi, amb dos espectaculars ordres de columnes i pilastres corínties), com el seu grandiós interior, són imponents. Va ser construïda entre 1626 i 1650 pel savi jesuïta arquitecte, matemàtic i astrònom Orazio Grassi, qui es va inspirar en dissenys i lliçons compositives de Carlo Maderno, autor ja citat de la famosa façana de la Basílica de Sant Pere. Grassi, a més, era professor al Col·legi Romà dels jesuïtes, del que en parlarem aviat. Curiosament, aquesta església s’inaugurà en un altre Jubileu, el de 1650.

UNA OBRA FINANÇADA PER L’ACABALADA FAMILIA DELS LUDOVISI

L’església es va poder construir gràcies a una substancial i generosa ajuda econòmica prestada pel cardenal Ludovico Ludovisi, bon mecenes de les arts i simpatitzant dels jesuïtes, a més d'acabalat nebot del papa Gregori XV, de la família Ludovisi, papa entre 1621 i 1623. A més, aquest, el papa Gregori XV, també havia estudiat i s’havia format al Col·legi Romà dels jesuïtes; els estava agraït. Una gran obra, en definitiva, que es va aixecar per commemorar la solemne canonització de Sant Ignasi el 1622; aquest havia mort a Roma el 1556, amb 64 ​​anys, en reconeguda olor de santedat.

UN CLAR SIGNE DE LA FORÇA INCONTENIBLE DELS JESUÏTES DEL SEGLE XVII

Aquesta solemne església és també una mostra inequívoca de l'enorme poder espiritual, econòmic, social i cultural que l'ordre de la Companyia de Jesús va assolir a la Roma del segle XVII. De fet, el seu màxim responsable va arribar a ser conegut, per la seva enorme influència a la cúria romana, com el “Papa negre” (en al·lusió al sobri hàbit negre que vesteixen els jesuïtes).

L'AMPLI COL·LEGI ROMÀ DELS JESUÏTES

Quelcom del poder jesuític esmentat ho demostra el gran Col·legi Romà situat en una plaça amb el mateix nom a molt poca distància de l'església de Sant Ignasi. Tenien aleshores més de 2.000 estudiants de diferents països. Tants, que no hi cabien en l’antiga església. Un gran col·legi, de tres pisos en la seva part central, encara fundat pel mateix Sant Ignasi de Loiola, en 1551, en temps del savi papa bolonyès, Gregori XIII, Buoncompagni, i construït el 1582 per aquell gran arquitecte i escultor toscà que va ser Bartolomeo Ammannati, un bon artista manierista precisament afí a l'espiritualitat ignasiana.

EL CALVARI DELS JESUÏTES

Tothom, en aquesta vida té moments àlgids i moments més baixos. Tots som pelegrins en direcció a la plenitud de Déu, però mentre anem de camí, de vegades ens pertoca sofrir algun sotrac. Això és el que els va passar als jesuïtes al segle XVIII. Desavinences entre nombroses monarquies europees i el sistema d’ensenyament dels pares jesuïtes van generar el calvari de la supressió de la Companyia de Jesús, ordenada per Climent XIV, Ganganelli, el 1773; aleshores el Col·legi, l’Església de Sant Ignasi i 24.000 membres de l'ordre d’arreu van ser expulsats o van passar a formar part dels seus respectius clergats diocesans. Més endavant, el 1824, el papa Lleó XII, Genga, va retornar el Col·legi i l'Església de Sant Ignasi als jesuïtes. A més, el 1873 Pius IX, Ferreti, va concedir al Col·legi el títol de “Pontifícia Universitat del Col·legi Romà”. I pocs anys després, donat el progressiu creixement de la institució, el 1919 el papa Benet XV, della Chiesa, va adquirir nous terrenys per a una nova seu a la Piazza della Pilotta, ubicació actual de la Universitat Pontifícia Gregoriana. Actualment, l’edifici antic del Col·legi Roma està ocupat pel Ministeri de Béns i Activitats Culturals d’Italia. Ja veieu, amics i amigues pelegrins, que encara ens caldrà continuar amb l’Església de Sant Ignasi i els jesuïtes la setmana vinent.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto:  Orazio Grassi, Església de Sant Ignasi, façana, 1626-1650, Roma.