[01-07-25] Palau o “Palazzo” Colonna)

UN PALAU EXQUISIDAMENT SUMPTUÓS

Als peus del turó del Quirinale hi ha també el sumptuós palau de la rica família dels Colonna, ajustadament reformat pel gran arquitecte romà, barroc, Girolamo Rainaldi al segle XVII i amb una elegant façana de columnes jòniques estriades del XVIII, projectada pel venecià Nicola Michetti, bon arquitecte tardobarroc. Els seus amplis i sumptuosos salons són esplendorosos. És, com molt aviat comprovarem, un “palau de pel·lícula”. Els Colonna del segle XIV, a més, van ser molt amics del poeta y humanista Petrarca, el qual els hi dedica uns versos al seu bell “Canzoniere”.

UNA ESPLÈNDIDA COL·LECCIÓ ARTÍSTICA

Aquest refinat palau conté el ric museu de la Galleria Colonna, la imponent col·lecció artística del qual va ser iniciada a partir de 1650 pel culte cardenal Girolamo I Colonna. Actualment és una de les grans pinacoteques romanes.

UNA GRAN FAMÍLIA

Els Colonna conformen una de les famílies més encimbellades de Roma, amb un destacat papa, Martí V, Colonna (entre 1417 i 1431), diversos cardenals, nombrosos líders polítics i grans nobles; gairebé sempre en eterna disputa amb una altra gran família nobiliària, també d'origen romà: els Orsini, sempre partidaris del papat; els Colonna, en canvi, quasi sempre va fer costat preferent a la causa de l’emperador.

UN PALAU AMB EXCEL·LENTS PINTURES

A la Galeria Colonna s'exhibeixen primoroses obres del primer Renaixement (segle XV), per exemple, del sienès Lorenzo Monaco, mestre de Fra Angelico, o, ja al segle XVI, de Michele di Rodolfo del Ghirlandaio. També hi ha uns frescos memorables de Pinturicchio i Antonio Tempesta que cobreixen l´espectacular sostre de l´Apartament de la Princesa Isabel. Una altra obra molt curiosa, i que a més preludia els estilemes de l'estètica barroca és “El menjador de mongetes” (o “Mangiafagioli”) d'Annibale Carraci, pintat cap al 1585; es troba a la Sala de l'Apoteosi de Martí V; és una interessant obra que curiosament ha inspirat diversos pintors posteriors, com ara l'impressionista Degas o el postimpressionista Van Gogh. Es poden veure també obres significatives de Cosmè Tura, Perugino, Salviati, Tintoretto, Guido Reni, Pietro da Cortona, Rubens, o del bon pintor ferrarès Giovanni Francesco Barbieri, conegut com Il Guercino (diminutiu de “guercio” en italià, o guerxo en català, degut a l’estrabisme que sempre va patir).

L'OBRA MÉS DISTINGIDA

De totes maneres, si el pelegrí i lector em demanés que li recomanés una sola obra de tota la Galleria Colonna, li he de confessar que em quedaria amb una espectacular escena amorosa que s'exhibeix a la Sala de la Columna Bèlica (la columna de la guerra i les batalles). Aquí, qui tingui temps per veure pintura de forma reposada, es trobarà amb una de les obres més belles i pulcrament refinada del Manierisme italià: “Venus, Cupido i un sàtir”, realitzada pel famós pintor de Florència, Agnolo Bronzino, el 1553. És un veritable tresor cromàtic. Val la pena contemplar-la reposadament.

En aquesta preciosa obra, els tons blaus i verds intensos del llit de Venus, l'antiga deessa grega Afrodita, són espectaculars; però de manera molt particular sedueix i sorprèn l'adult tractament de les fines carnacions aporcel·lanades de la sensual deessa romana. Sembla que hi continuï estant, tersa i ben lluenta, malgrat tants segles transcorreguts, completament radiant i exuberant, excitant, “permanentment viva” i sempre desitjosa d'entaular col·loquis amorosos amb l'espectador que la contempla. I ho fa amb una llisor epidèrmica impecable, sorprenent. Una deessa famosa i fascinant, precisament coneguda per ser la protectora de l'amor, la bellesa i la fertilitat. És una obra pictòrica veritablement sublim.

UN PALAU DE PEL·LÍCULA

Finalment, benvolgut pelegrí, no ens poden passar desapercebudes dues petites anècdotes, només dues, que subratllen amb nitidesa la importància i la fascinació que sempre ha suscitat aquest sumptuós i molt significatiu palau. La primera fa al·lusió a la rimbombant Coronació del rei Vittorio Emanuele I, que, a principis del segle XIX, va tenir lloc al Gran Saló de la Galeria Colonna. L'escenografia desplegada va ser impressionant, inenarrable. La segona, una mica més romàntica i tota ella fascinant, es relaciona amb una pel·lícula inoblidable, “Vacances a Roma” (“Roman Holiday”), dirigida per William Wyler el 1953 i magistralment interpretada per Audrey Hepburn (una bella princesa, Anna, d'un país de l'est d’Europa) que decideix passar unes hores loques a Roma al marge de l'etiqueta i del protocol regi) i Gregory Peck (un atractiu i conqueridor periodista nord-americà, Joe Bradley). El romanç, encara que només va durar unes hores a la ciutat eterna, va ser intens i inoblidable. I aquí, a les imatges finals, contemplem Audrey Hepburn exercint de refinada princesa suprema i Gregory Peck caminant de forma un xic decebuda però impecablement elegant per l'exquisit Saló Gran del Palau Colonna; un marc únic i incomparable, una preciosa escena que veritablement podem considerar “de pel·lícula”.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: 1 Girolamo Rainaldi, Saló Gran del Palau Colonna, segle XVII, Roma. L'escenografia desplegada en aquest gran saló és veritablement fascinant.