[22-07-25] Palau de l'Ambaixada Espanyola davant la Santa Seu
EL PALAU DE LA DIPLOMÀCIA MÉS ANTIC DEL MÓN
El Palau de l'Ambaixada Espanyola davant de la Santa Seu (el que abans fou palau de la família Monaldeschi) és un luxós edifici de Roma. És bo saber que es tracta de la missió diplomàtica permanent més antiga del món, creada el 1480 pel rei espanyol Ferran el Catòlic. Es troba a la concorreguda Plaça d’España (Piazza di Spagna).
UN PALAU AMPLIAT EL SEGLE XVII PER BORROMINI
A partir del 1647, quan el rei d’Espanya, Felip IV, adquirí l’edifici de la família Monaldeschi per 22.000 escuts romans, el palau fou ampliat d’acord amb els nous dissenys del gran arquitecte Francesco Borromini. Diuen que aquí va residir Diego Velázquez en el seu primer viatge a Itàlia (1629-1631), i que l'enorme xemeneia de la bugaderia d'aquest palau li va inspirar la supèrbia “Fragua de Vulcano” que s'exhibeix al Museu del Prado a Madrid. Borromini va remodelar el Palau d'Espanya amb lucidesa. Projectà la seva bella escala principal amb un marbre preciós, i el seu ampli vestíbul. Més endavant, entre el 1827 i el 1834 es van introduir decoracions d'estil més sobri, amb un llenguatge netament neoclàssic.
ALGUNES OBRES D’ART QUE ES CONSERVEN AL SEU INTERIOR.
A més d’una esplèndida col·lecció de tapissos gobelins del segle XVII que van pertànyer a la família Borbó-Orleans, el palau també conserva algunes obres pictòriques en dipòsit del Museo de Prado, com per exemple de Federico Madrazo, Vicente López i Anton Raphael Mengs.
ESCULTURES DE BERNINI
De tota manera, els tresors més apreciats d'aquesta Ambaixada són, sens dubte, els dos caps meravellosos de Gian Lorenzo Bernini, fets en un refinat marbre blanc, obres de 1619, que representen “l'Ànima turmentada” i “l'Ànima beata”. Sempre s'havia pensat que aquests dos caps de Bernini representaven dos estats de l'ànima cristiana: o bé gaudint del paradís, o bé turmentada per l'infern. Però un estudi més recent del savi professor d'història de l'art de la Universitat de Granada i conservador del Museu del Prado, David García Cueto, apunta que també podrien ser una nimfa (deessa menor de la mitologia grega) i un sàtir (figura mitològica amb part del cos masculí i potes i orelles de mascle cabrum; els sàtirs són membres mundans del seguici del déu Dionisos). En realitat, la candidesa i la transparència d'una nimfa també podria ser el símbol d'una ànima beatífica, mentre que la disbauxa d'un sàtir podria coincidir amb el desenllaç fatal d'una ànima condemnada. Aquí ho deixem, benvolgut pelegrí.
LA IMMACULADA, “TOTA PULCHRA ES”
Ens falta dir que davant per davant d'aquest singular palau espanyol, hi ha un signe marià molt venerat a Roma. Es tracta de la famosa Columna de la Immaculada Concepció, aixecada en record de la solemne definició del Dogma de la Immaculada, proclamat “ex cathedra” pel papa Pius IX, Ferreti, el 8 de setembre de 1854. Recordem que Espanya va ser sempre, durant molts segles, una tenaç defensora d’aquest dogma. Aquesta columna, d’origen romà, feta de marbre verdós de Cipollino (que pot provenir tant de Grècia com dels Alps italians), de quasi 12 m d’alçada, va ser trobada a unes excavacions fetes el 1778 a Camp de Mart (Campo Marzio); està situada a un costat de la Plaça d'Espanya, a la Plaça Mignanelli adjacent, davant de l'ambaixada espanyola a Roma. El projecte d’aquest monòlit és deu a l'arquitecte municipal de Roma, Luigi Poletti i fou inaugurat el 8 de desembre de 1857, gràcies al concurs de 220 operaris, molts d’ells bombers. L’estàtua en bronze de la Verge Maria que corona aquesta columna és obra del bon escultor modenès (de Mòdena, Emilia-Romanya) Giuseppe Obici.
UN DOGMA ESPERAT DURANT SEGLES
El dogma de la Immaculada Concepció fou proclamat el 1854 pel Papa Pius IX amb la “Constitució Apostòlica Ineffabilis Deus”, segons la qual la Verge és l'únic ésser humà que va néixer sense el pecat original. “Així, ella, sempre absolutament lliure de tota taca de pecat, tota bella i perfecta, va posseir tal plenitud d'innocència i de santedat que, després de la de Déu, no se'n pot concebre una de més gran, i fora de Déu, cap ment no pot assolir i comprendre la seva profunditat” (Const. Ap. Inefabilis Deus).
Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic
Foto: Al fons, “Palau de l'Ambaixada Espanyola davant de la Santa Seu”, Roma, obra de Francesco Borromini (s. XVII) i altres. En primer terme, “Base de la Columna de la Immaculada Concepció”, aixecada en record del dogma de la Immaculada, proclamat pel papa Pius IX, el 8 de setembre de 1854. Hi ha quatre estàtues que representen els quatre profetes que es van referir a la Immaculada Concepció: Moisès, el rei David, Ezequiel i Isaïes.