La tarda del dissabte 26 d’octubre, la parròquia de Sant Miquel de Bell-lloc d’Urgell, va acollir una solemne Eucaristia d’Acció de Gràcies, celebrada a l’església parroquial de Sant Miquel, amb una nombrosa assistència de bell-lloquins, però també fidels vinguts d’altres indrets com del poble aragonès d’Azlor, d’on era fill Mn. José Jordan, company de Mn. Nadal i vicaris els dos a Montsó, quan van morir màrtirs el 12 d’agost de 1936. Per aquest motiu són coneguts popularment com els “curetas de Monzón”.

Els primers bancs del temple els ocupaven la família de Mn. Nadal, el seu germà Francesc i esposa i altres familiars. També es feren presents les autoritats locals i autonòmiques, encapçalades pel conseller d’Agricultura, el lleidatà Josep Mª Pelegrí; el director general d’Afers religiosos de la Generalitat Enric Vendrell, amb lligams familiars amb el nou Beat; el delegat de Governació a Lleida, Jordi Curcó i l’alcalde de Bell-lloc Ramon Consola i regidors de l’ajuntament.

La celebració va ser presidida per Mn. Joan Ramon Ezquerra, director del Secretariat per a la Causa dels Màrtirs de Lleida; concelebrant el rector de Bell-lloc Mn. Jaume Melcior; el rector del poble d’Azlor, antics rectors del poble i altres preveres, entre ells el vicari general del bisbat d’Urgell i el rector del santuari del Sant Crist de Balaguer.

Emotiva fou la processó d’entrada, encapçalada pel germà de Mn. Nadal que era portador de l’arqueta amb les relíquies del seu germà Josep, que ell mateix va dipositar als peus de l’altar, bora la seva fotografia, juntament amb una de les palmes que el rector de Bell-lloc havia enlairat en la Beatificació a Tarragona.

Mn. Ezquerra, en la seva homilia digué que la beatificació d’un fill del poble és un do de Déu: “L’Església ens presenta a tots un referent, un exemple. El beat Josep Nadal, juntament amb Mn. José Jordán, és aquest referent, aquest model”. Recordà tot seguit el moment del martiri de Mn. Nadal: “La seva serenor, davant dels botxins que li tiren els trets i no poden matar-lo. Josep treu una creu que portava sobre el pit i els diu: No podeu matar-me perquè porto a sobre aquesta creu. Però Déu vol que doni la vida per ell. Us perdono a tots. Fa un petó tendrament a la creu, la deixa a terra, obre els braços en creu i crida: Ara em podeu matar. Se sent la càrrega i el seu cos es desploma. Germans i germanes, aquesta pau, aquesta alegria i serenor no s’improvisa. Ha estat fruit d’una vida: una vida de virtut. Josep és referent per a tots: en la mort i en la vida”.

El celebrant es referí a la vida del màrtir com una vida d’entrega i comprensió amb tothom, una vida de comunió i germanor amb el seu company i vicari Mn. Jordan, una vida de confiança total amb Déu: “...en mig del que estava passant en aquells moments tràgics, i preveient el que li passaria a ell mateix, són constants en el seu diari les expressions: “Senyor, si vols que morim com han mort molts dels nostres companys, dóna’ns el teu amor i la teva gràcia, que amb això en tenim prou”.

Mn. Ezquerra va cloure la seva homilia tot dient: “Tenim davant un referent; els referents són per imitar-los. Una vida de servei, de bondat, de comprensió, de comunió entre tots (a la família, a la política, al carrer, a qualsevol institució que ens trobem... és un estil de vida que dóna pau. Veure en els altres a germans, no rivals, no contraris és garantia de futur per a la família i per als pobles. Saber-nos perdonar és... reviure. La vida i la mort dels “Curetas de Monzón” ens hi encoratgen”.

El moment de les ofrenes fot també ple de simbolisme, quan s’ofrenà a l’altar la casulla de color vermell, el color martirial, que el nostre bisbe Joan Piris ha obsequiat a la parròquia de Bell-lloc i que ell va usar en la Missa de Beatificació a Tarragona.

Abans de cloure la celebració, el rector de Bell-lloc Mn. Jaume Melcior va donar les gràcies per la resposta del poble i de totes les entitats i associacions a la festa pel nou Beat, el màrtir Mn. Nadal: “ I màrtir –digué el rector- significa morir a un mateix. Per seguir a Crist i servir a l’Església cal morir als nostres gustos, egoismes, ... per fer de Crist el centre de la nostra vida, com ho va fer el Beat Josep Nadal, en la seva màxima expressió, preferint morir abans que renegar de Crist. Ara ens toca seguir les passes de Crist, sabent que si confiem en Déu i li som fidels com ho va fer Mn. Nadal, la santedat és possible. Els Beats i els Sants són exemples físics que ens mostren que podem seguir a Crist si confiem en Ell i alhora ens ho proposem. Per molts anys Bell-lloc!!!”.

La celebració va cloure amb el cant de l’Himne a la Perseverança, que cantaven els nostres màrtirs, per cloure amb la veneració de l’arqueta amb les relíquies del Beat Josep Nadal, que fou oberta per primera vegada davant els fidels. L’arqueta conté els ossos d’una mà del Beat, juntament amb el maniple del dia de la seva ordenació sacerdotal.

Mentre els fidels contemplaven i veneraven el reliquiari, la Coral Noves Veus de Bell-lloc que solemnitzà la celebració, cantà el Virolai, fent esment a la devoció que Mn. Nadal tenia per la Mare de Déu de Montserrat. Tant és així que el màrtir va interpretar a l’orgue de l’església de Montsó el Virolai, el 23 d’abril de 1936, segons explica en les seves memòries quan diu: “La lluita fratricida sembla inevitable. Que trista és aquesta lluita entre germans! Demano a la verge moreneta que Montserrat sigui el centre d’irradiació de la nostra fe; que allunyi de tots els seus fills la divisió i l’odi de classes. Amb un molt de nostàlgia, toco i canto en la nostra església tancada i solitària el “Virolai”: Dolça Catalunya, pàtria del meu cor...”.